dimecres, 16 de maig del 2018

L’impacte de la Primera Guerra Mundial a Catalunya

Ja fa quatre anys que feia cent anys, però en fa dos que em plantejava, escrivint un llibre sobre aliadofília i germanofília catalanes, quins podrien ser els passos següents. El present monogràfic no és exactament el pas següent, sinó el feix de passos endavant que calia fer. Comentava que calia aprofundir en la germanofília catalana. Ho ha fet Xavier Plaen el seu estudi sobre Manuel de Montoliu, que no només ens aporta les claus per a la comprensió global de la seva obra, sinó que defineix i comenta quin va ser el seu paper en l’opinió pública catalana entre 1914 i 1918. Comentava que calia un estudi sobre neutralitat: l’aporta, amb afany exhaustiu, l’estudi sobre el paper de la Lliga de Josep Lluís Martín i BerboisJosep Fontana no s’ha centrat en el camp català, sinó que ens introdueix en el context internacional del qual formaven part els Països Catalans.
Coneixíem força bé l’aliadofília. Potser un dels historiadors més matiners va ser Joan Safont, a qui es deu Per França i Anglaterra! La Primera Guerra Mundial dels aliadòfils catalans (Acontravent, 2012). Safont ens ofereix una perspectiva dels festejos que es van produir a la capital catalana l’any 1918, un cop es va saber que la guerra havia acabat. Era urgent desfocalitzar la nostra lent dels compassos inicials de la contesa, per tal d’explicar també què va passar durant els terribles anys 1916, 1917 i 1918.
Francesc Montero, especialista en Josep Pla i en el període que abordem, aprofundeix notablement en l’estudi de les fonts primàries dels protagonistes catalans que van participar a la guerra. El seu treball sobre Frederic Pujulà és l’exemple màxim de com el retorn a l’hemeroteca i l’arxiu ens permet ampliar el nostre horitzó de possibilitats historiogràfiques. A «La posició política dels membres de la Lliga Regionalista davant la Gran Guerra», Josep Lluís Martín i Berbois ens resumeix la posició que van adoptar les personalitats catalanes vinculades al regionalisme i al nacionalisme lliguer. L’autor analitza amb rigor les aportacions dels imprescindibles Josep PlaEnric Prat de la RibaJosep Puig i Cadafalch i Francesc Cambó, així com de figures no tan conegudes, com les de Ferran AgullóCarme KarrJoan GarrigaLluís Duran i VentosaPere RaholaAlfons MaserasJoan Costa o Josep Maria Trias de Bes, al costat d’altres directament problemàtiques i de molt complexa interpretació, com ara Eugeni d’Ors. I és que, al si de la Lliga Regionalista, va existir molta diversitat d’opinions entre 1914 i 1918, en una qüestió tan essencial com era la política exterior, una clau per a qualsevol moviment nacionalista.
Un dels historiadors més actius sobre l’any 1914 ha estat, indubtablement, Maximiliano Fuentes Codera, que va publicar, l’any 2009, el seu estudi pioner El campo de fuerzas europeo en Cataluña: Eugeni d’Ors en los primeros años de la Gran Guerra (Pagès). Tot seguit n’arribaren molts altres: España en la Primera Guerra Mundial. Una movilización cultural (Akal, 2014); juntament amb Xavier Pla i Francesc Montero(col·laboradors d’aquest monogràfic) va editar el rellevant A civil war of words. The cultural impact of the Great War in Catalonia, Spain, Europe and a Glance to Latin America (Peter Lang, 2016), d’indubtable intenció universalista, i diverses coordinacions: «La Gran Guerra de los intelectuales: España en Europa» (per a la revista Ayer, 2013) i «Los intelectuales españoles frente a la Gran Guerra: horizontes nacionales y europeos» (amb Àngel Duarte, per a Historia y Política, 2015). Fuentes revisita el paper fonamental d’Ors en el capítol tercer del seu llibre més recent: Un viaje por los extremos. Eugenio d’Ors en la crisis del liberalismo (Comares, 2017). L’especialista en Puig i Cadafalch Lucila Mallart ressenya un treball recent de Fuentes Codera: La Gran Guerra a les comarques gironines: l’impacte cultural i polític (Diputació de Girona, 2016). Calia incidir en aquest treball, atès que constitueix un model per a tot aquell que es proposi aprofundir en l’estudi d’aquells quatre anys tan intensos al nostre àmbit proper: sense els arxius locals, sense les hemeroteques fins ara inadvertides, no es pot avançar. I és precisament en aquesta direcció on ens proposem continuar explorant. On ens hem proposat avançar.
No podem oblidar una reedició importantíssima que va publicar l’any 2016 el Centre de Cultura Contemporània de Catalunya. A cura de Jaume Sobrequés i Mercè Morales, hem recuperat en un sol volum el monumental comentari a la guerra que Antoni Rovira i Virgili va publicar en cinc volums, i que va titular La guerra de les nacions. Un monument del periodisme català que ens ressenya David Martínez Fiol, qui de debò va ser el primer entre nosaltres que es va dedicar amb profunditat al tema dels voluntaris catalans i les implicacions ideològiques de laliadofília catalana.
Amb tots aquests treballs considerem que no només plantegem una estat de la qüestió, sinó que, a més, els col·laboradors han estat capaços de mirar més enllà del 2018 tot traçant el camí cap a les innovadores investigacions que encara no han arribat. Tot plegat no hauria estat possible sense la iniciativa de Queralt Solé i Vicent Olmos, a qui volem l’agrair l’interès i la possibilitat d’ampliar els nostres coneixements sobre l’etapa 1914-1918.
Fa quatre anys que feia cent anys que el jove Gaziel s’asseia, a la Biblioteca Nacional de París, i pensava en els cent estudis que s’escriurien sobre la Primera Guerra Mundial. Som els seus hereus. Continuem la feina. L’hem continuada, i gràcies a tots els col·laboradors que l’han continuat. Els camins, els arxius, ens porten cada cop més lluny.

Andreu Navarra
Afers, XXXIII:89 (2018), pp. 19-21

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada